1. El Bisbe i Abat Oliba

L’abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.

A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.

El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l’orde al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al 1008  fou escollit abat del monestir, entre el 29 de juliol i el 8 d’agost d’aquell any, convertint-se així en el 7é abat del monestir. Al mateix any, al 1008, uns dies abans que Ripoll, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll. D’aquesta manera, Oliba esdevenia abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època.

Segurament a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, l’any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.  
 

siguiente >
 

 

 

 

 

 

IDIOMA: